Subscribe News Feed Subscribe Comments

XESCA: xarxa d'escaladors catalans



SI ESCALES o tens afinitat amb aquesta activitat, AIXÒ t'interessa:

En l'actualitat, EL NOSTRE COL·LECTIU s'enfronta a diversos problemes i estem acostumats que cada vegada que passa quelcom que ens afecta, arriben reiterades crides a la mobilització i defensa dels nostres drets. Però, si se'n materialitza alguna acostumem a arribar tard, o amb pocs efectius o desmotivats.
Avui dia hi han problemes immediats i problemes i situacions que si no s'aborden ja des d'ara perjudicaran l'escalada en un futur proper, doncs serà difícil practicar-la en les condicions en les que estem fins ara acostumats. Podríem destacar els següents problemes:
  • Regulacions i prohibicions,
  • Sostenibilitat de l'entorn,
  • Sentiment de poca eficàcia en quant a representació oficial es refereix,
  • Polèmiques d'equipaments, reequipamients i desequipaments,

Trobar la manera idònia de solucionar aquesta situació no és tasca fàcil. Per això, s'ha desenvolupat una nova fórmula o manera amb la que sentir-nos més capacitats per a aconseguir un millor i més eficaç funcionament i coordinació del col·lectiu.
Pensem que si som capaços de fer un petit pas, el primer pas, segurament haurem trobat el bon camí per afrontar qualsevol repte. I aquest primer pas passa per a confeccionar un "CENS REAL" de tot el personal practicant, afeccionat o interessat amb l'apassionant món de l'escalada dintre de Catalunya.
Perquè únicament una estructura, com serà aquest CENS, construïda pel nombre de escaladors/es màxim al seu darrera, podrà parlar per i entre ells/es, defensar en el futur i de millor manera els seus interessos i arribar a acords positius, quan calgui, amb altres entitats i/o particulars també legitimats dins del mateix entorn on acostumem a practicar la nostra activitat.
Per a inscriure's en aquest cens:

  • NO importa la modalitat d'escalada que practiquis (tradicional, esportiva, bloc, gel, psicobloc, ferratas, vies alpines, artificial, rocòdroms, …),
  • NO importa l'edat que tinguis, (5, 22, 42 o 94 anys)
  • NO importa d'on procedeixis,
  • NO importa que escalis molt, el cap de setmana o de tant en tant,

I QUINA ÉS LA FINALITAT D'AQUEST CENS?
Disposar d'una plataforma o xarxa bàsica amb la qual:
COMUNICAR-NOS i, alhora, tenir MECANISMES per a ESTAR TOTS IGUAL DE INFORMATS.
CAPACITAT de CONVOCATÒRIA. CAPACITAT per a poder PARTICIPAR en les INICIATIVES que es presentin.
Poder CONSENSUAR UNA VEU, si cal, i amb tots els seus "MATISOS" per a TRANSMETRE-LA a qui ens REPRESENTEN o ens hagin de representar.
Disposar d'un MITJÀ APROPIAT per a trobar SOLUCIONS que puguem DISCUTIR.
PRACTICAR les ACTUACIONS de FORÇA que es considerin, disposant del MÀXIM POTENCIAL participatiu. Que poguem dir, SOM "TANTS"!
Que serveixi, per fi, com un NEXE COMÚ a totes les INICIATIVES i PROPOSTES, les quals poder-les TRANSMETRE als ORGANISMES pertinents.
Com que volem i cal arribar força lluny i a tothom, T'ANIMEM que no només T'INSCRIGUIS tant tu com a la teva família/entorn també practicant, sinó que facis arribar aquest e-mail a TOTA la teva llista de contactes. També trobaràs al final un text per fer-lo servir com SMS per ampliar la teva llista a persones que no tenen email però si mòbil.

Per altra part, CAL FER ARRIBAR AQUESTA CRIDA AL CENS a d'altres coneguts, que no disposin d'aquest mitjà de comunicació, els quals, i sota la seva aprovació, es puguin afegir-hi i així aconseguir "trobant-se" tothom. Hem de procurar ser-hi TOTS.
Animem també, de pas, a escaladors d'altres demarcacions i països a conèixer, col·laborar, ajudar o adherir-se a aquesta iniciativa que tot just ara comença. També hi caben dins d’aquest CENS.

I QUE CAL FER?
Accedeix a http://www.xesca.org/ per a inscriure't.
També hi trobaràs una pestanya per a poder consultar tots els integrants que ja ens hem censat.
Si desitges efectuar qualsevol comentari o consulta, no dubtis ni un moment en fer-nos arribar un e-mail a info@xesca.org

Gràcies per el teu temps. I llarga vida a l'escalada!

Era Garona

El diumenge a la tarda vam anar a casa de l'Eli, a Esterri d'Àneu, al Pallars Sobirà.

Així que el dilluns pel matí vam decidir anar a Salardú, a la Val d'Aran, a uns 20 quilòmetres de Vielha. Com que nosaltres no coneixem gaires llocs on fer escalada en roca per la zona, vam decidir anar al poble que he mencionat anteriorment; allà hi ha un rocòdrom petitet: d'uns 10 metres d'alçada i uns 6 d'amplada; els responsables de l'instal·lació són l'Era Garona (un alberg) i una entitat d'excursionisme aranesa (de la qual no recordem el nom).

Vam arribar a les 11 del matí a Salardú i vam anar a preguntar si feia falta algun requeriment per practicar l'escalada; ens van dir que està obert a tothom, que tu et fas responsable del que et pugui passar i que t'has de dur el teu propi material.

Així que ens vam posar els arnés i els peus i vam començar a escalar. Les instal·lacions estan força bé, està pensat per a gent que no ha escalat gaire, perque les preses són bastant bones i hi ha un desplom que és molt suau; però per passar una bona estona està bé.

Cal dir que és l'únic rocòdrom que hi ha a la Val d'Àran, sense contar el del Palai de Gèu que és un búlder i està a Vielha.

Les Esposes








Com vàrem fer uns dies enrera, hem tornat a anar a Sant Julià de Cerdanyola, al Sector de Les Esposes. Us explicarem una mica com s'hi accedeix per si hi voleu anar, primer de tot he d'agafar la carretera C-16 fins a Guardiola de Bergadà, un cop allà agafarem la sortida direcció la Pobla de Lillet i a la rotonda agafarem la sortida cap a Sant Julià de Cerdanyola, la carretera per accedir al poble (BV-4021) es força estreta i corvada, pujarem per aquesta fins arribar al quilòmetre 3, just després de passar l'ermita de les Esposes, hi trobarem al cantó de la carretera un espai per deixar el cotxe. El sector està pujant a mà esquerra. Ràpidament arribes a la zona d'escalada, abans però, hi ha un mapa amb indicacions de les vies, tot i que ara està una mica malmès per les pluges.
La millor època per anar a escalar és a la primavera i a la tardor.
Un cop dit això, explicarem com ens va anar el dia:
Vam decidir anar al sector de les Esposes perque és un lloc tranquil i les vies són de grau baix, és a dir que són perfectes per a nosaltres, a més a més és una zona que està molt ben equipada!!
Aquest cop hem provat de fer (i ens han sortit) tres vies: Yo vivo en la carretera IV+, Mega masters de l'Univers V i per acabar Doricta V+.
Va ser un dia tranquil que és el que buscàvem per poder sortir de la rutina de cada dia, cosa que s'agraeix molt, aquets moment de pau són màgics, amb un bon entrepà menjat amb tranquil·litat fa miracles!!
De les 12 vies que hi han en aquest sector, ja en tenim 6 de fetes, això vol dir que hi haurem de tornar!!

La Cova del Còdol

El diumenge a la tarda vam fer una sortida a la Cova del Còdol, l'Eli i jo. No hi havíem anat mai i teníem curiositat per saber com era. En deixar el cotxe, vam començar a caminar cap a dins del bosc, per una camí molt estret i força fosc, a mig camí, aquest es bifurcava i en aquest cas vaig triar el camí de la dreta, una mica més amunt vam trobar unes taules i uns bancs fets de pedra en un lloc molt ombrívol, així que vam decidir girar cua i anar a buscar el camí de l'esquerra (que va resultar ser el correcte). Vam començar a pujar pel camí fins que vam arribar al lloc on hi ha la cova.

El fet de que fos diumenge i haguéssim treballat al migdia, va provocar que la inspiració no fos la de sempre i tot i mirar-nos i remirar-nos la roca vam trobar poques sortides.

En arribar a la roca, a la banda esquerra hi ha dues sortides força assequibles que no vaig fer, després vaig provar de fer una mica de travessa però hi havia un punt que no vaig poder treure.

Per últim vaig intentar fer una via que hi ha a la banda dreta que no vaig poder treure.

L'Eli no va escalar i es va dedicar a tirar fotos:

Les Esposes

Aquest matí ens hem despertat molt d'hora (per en Toni), només agafar el cotxe ha al·lucinat amb el munt de gent que corre en aquelles hores per la carretera, hem anat a Manresa i hem fet una cafè, aleshores jo me n'he anat a treballar i en Toni se n'anat a Vic a comprar: corda, cintes, grigri...

Al migdia en acabar la feina ens hem tornat a trobar a Manresa i hem marxat cap al sector de les Esposes (Sant Julià de Cerdanyola). Allà m'ha ensenyat tot el que ha comprat i com funciona cada element (tot nou per a mi). Després de les presentacions ens n'hem fet un "fart" per desenrotllar la corda, estava ben cargolada!!!

Afonia, V

Un cop ho hem tingut tot a punt en Toni ha començat a escalar un V anomenat Afonia. Després jo he preferit menjar-me l'entrepà i agafar força abans de començar a escalar, així que hem fet una breu parada tècnica per "repostar".

En acabar m'ha tocat a mi pujar, el primer cop només he pujat fins a treure la tercera cinta de la via que havia obert en Toni abans de dinar, però el segon cop m'he vist més amb cor i he pujat fins dalt de tot (tot plegat uns 10 metres), mentre anava pujant tot ha anat de meravella però quan he arribat a dalt i he mirat a baix m'he ben "ginyat" quina por!! I aleshores em quedava baixar!! Això de baixar no és lo meu eeh!!

Més tard en Toni ha volgut provar un V+ anomenat L'heura en un principi li ha costat perquè no veia una mà clau, ha baixat i en tornar a provar-ho ha aconseguit arribar fins dalt, jo aquest ni l'he volgut provar, si a en Toni se li ha creuat imagina't a mi!!! Decidit això hem recollit tots els "trastos" i hem marxat cap a una altra banda del sector, a L'alzina; com que ja era tardet només hem fet una pujada cada un, això sí aquest cop hem tingut temps de tirar un munt de fotografies per la posteritat. I per cert que les meves fotografies són molt millors que les que ha tirat en Toni!!!



L'alzina

Preparada...


En Toni ben amunt

Si miro a baix em marejo...

Ben lligat i assegurat!!

Mare de Déu!! Amb la por que em fan les altures!!
 
Esbaiola't | TNB