Amb tranquil·litat

La intenció era despertar-nos una mica d'hora però no ha sigut possible, la son ens ha pogut i al final ens hem despertat quant ja era mig matí. La sort d'estar a Esterri és que fins a les pistes d'esquí només hi tenim 30 minuts, així que a les 11:30 estàvem amb les botes i els esquís al telecadira que ens porta fins a Argulls.

Avui la neu estava en molt bones condicions i el cel estava seré i feia un bon sol, així que el dia ens convidava a esquiar sense presses i amb tranquil·litat. Hem fet alguna baixada i ens hem parat a fer un petit entrepà i un cafè amb llet, un parell més de baixades, unes quantes fotos al paissatge i unes a nosaltres quant estavem baixant. No hem esquiat durant molta estona però ha estat suficient per passar un bon matí.

Aquí unes fotos del dia d'avui:

Quant t'escalfa el sol!

Avui hem començat els nostres 5 dies de vacances de Nadal, així que com que hem pujat a Esterri d'Àneu ens hem parat a Sant Julià de Cerdanyola per escalar una mica amb corda, ja que feia bastants dies que en teniem ganes.

Quant hem sortit al carrer de bon matí ens pensavem que hauríem de canviar de plans perque feia una "rasca" que tela marinera, però les ganes han pogut més que la frescor que feia.

Després d'esmorzar una mica hem carregat els "trastos" i ens hem anat cap a la zona de les Esposes. Pel camí anavem mirant la temparetura exterior que marcava el cotxe amb esperances de que de mica en mica l'ambient s'anés escalfant, però res de res, continuàvem amb el mateix fred, un quilòmetre abans d'arribar a la zona dle sector el termòmetre marcava -3 ºC!!

Hem arribat al pàrquing que hi ha just a sota de la paret d'escalada. Hem agafat el corriol per accedir a les vies amb la satisfacció que el sol començava a escalfar de valent i la temperatura ja era positiva.

Per començar, tant l'Eli com jo hem fet Doricta 6a, que està situada a les primeras vies que es troben, aquesta a l'Eli li ha costat una mica, però finalment l'ha tret després d'uns quants intents, així que ha decidit agafar el gri-gri i assegurar-me. Aprofitant que teniem temps per endavant i tota la tranquil·litat, m'he decidit a anar a provar unes vies que tenia en ment: L'heura V+, El Pi 6a+, Pepi no yes V+ i per acabar e fet Pepi yes 6b.

Ha sigut un bon matí, en que he tret unes vies que tenia moltes ganes de fer!! Pel pròxim dia m'han quedat un parell de vies que espero que no tardi massa en treure. L'Eli s'ha dedicat a fer unes quantes fotos per la zona i també quant jo estava escalant.

Aquí hi ha el resultat:

Una mica de Savassona!!

Aquesta tarda com que hem sortit d'hora de la feina, hem aprofitat per provar alguna cosa nova a Savassona.
En arribar al pàrquing de la zona de dalt de Savassona, hem vist que hi havia el cotxe del Manya, així que li hem fet un truc i ens hem trobat. Avui tenia ganes de fer algun bloc que no hagués fet mai, és a dir, que hem anat al bloc de l'Apranent, que tant el Manya com jo hem fet amb èxit: Variant Xevi 6c, Requerkitoliky 6c i el Manya ha tret Referencia 6c, aquesta última l'he provat uns quants cops però sense èxit. Just al costat d'aquest bloc hi ha el Cup, aquí hem fet una travessa de la qual no en sé el nom, però és una 6a+ i Cop de canell 6b+, aquest últim jo no l'he tret, a continuació hem anat al bloc Morfheus, hem provat sense èxit Filo de la mort 6b i Trave de l'esquirolet 6c. Per acabar, ens hem dirigit al Dau per fer alguna cosa i així marxar satisfets cap a casa. Ah!! Avui l'Eli no ha escalat perquè està una mica constipada.


Aquí deixem un vídeo:

Bones Festes!!

Tingues sempre present que la pell s'arruga,
els cabells es tornen blancs,
els dies es converteixen en anys...
Però allò que és important no canvia,
la força i la convicció no tenen edat.
El teu esperit és el plomall d'una teranyina.
Al darrera de cada línia d'arribada n'hi ha una de sortida.
Al darrera de cada consecució hi ha un altre repte,
un altre desafiament.
No visquis de fotos esgrogueïdes...
Continua encara que tothom esperi que abandonis.
No deixis trontollar la teva fortalesa,
fes que enlloc de tenir-te llàstima et respectin.
Quan els anys no et deixin córrer, galopa.
Quan els anys no et deixin galopar, camina.
Quan no puguis caminar, fes servir el bastó,
Per no t'aturis mai.

Bon Nadal i Bon any nou!

Estrenem la temporada!

Aquesta setmana hem canviat una mica i hem anat a esquiar; així per fi ens hem estrenat en aquesta temporada.

Hem anat a la Masella, ja que és la que tenim més a prop de casa amb les condicions de neu una mica millor que les altres.

Ens hem despertat bastant d'hora, per aprofitar una mica més el dia, així que hem menjat una mica i cap a la Masella. A les 9:45, més o menys, estàvem al pàrquing de la Masella traient els esquís i posant-nos les botes per anar a treure els "forfets".

En resum ha estat un bon dia, hem desconnectat i hem fet unes quantes baixades, que ja en teniem gane, (l'Eli al seu ritme i jo una mica mes enraderit). A les 14:30 hem decidit donar per acabada l'esquiada i hem marxat a menjar alguna cosa.

Aquí deixem un vídeo:

Cal Ferrer

Aquesta setmana no hem pogut actualitzar el blog, ja que el dimarts no vam poder sortir a escalar degut a problemes tècnics amb el nostre mitjà de transport. Així que actualitzem avui diumenge que hem anat una estona a Cal Ferrer.

Aquesta tarda hem tibat força, hem fet una mica de bloc i també vies llargues.

Aquí deixem un vídeo:

Tornem a Fussimanya

Aquesta setmana amb el fred que ha fet i el dia curt de llum hem tornat anar a fer una mica de bloc. A les 14:30 ens hem trobat a Cal ferrer i hem anat cap a Fussimanya. Com que avui anàvem amb un cotxe una mica alt, ens hem arribat fins a dalt de tot, al costat dels blocs.

Per començar, hem estat escalfant en un bloc que jo no havia vist mai ressenyat, el Roger ens l'ha ensenyat i ens a explicat una mica les vies que hi han. L'Eli n'ha pogut treure 2, de les quals 1 l'hi ha costat una mica (més que res per la por), jo també he pogut treure aquestes dues vies i a més a més n'he provat una altra, però a la sortida m'he "escaquejat" una mica per la via del costat. Per cert: aquest bloc està al costat del camí, en direcció a la granja, és fàcil de veure perquè la part que dona al camí és bastant llisa i suaument desplomada.

Ah! Avui el Roger no ha escalat, degut a la sortida que va fer el diumenge, però ens ha estat ensenyant blocs que no havíem vist i tmbé ha estat aturant una mica les caigudes.

Després d'escalfar una mica, hem anat al Jembé. A mi em picava la curiositat provar alguna cosa en aquest bloc perquè no hi havia anat mai. Tant l'Eli com jo hem tret In the cube 4; després jo he tret Aresta fàcil 6b. Finalment, he estat provant El Jembé, però no l'he pogut treure, m'ha faltat l'últim pas que és el més complicat, però estic satisfet pel resultat.

Quan hem acabat de provar el Jembé, hem donat una volta pels voltants, hi ha una gran nombre de blocs per la zona, llàstima que hi ha molta feina per fer.

Després de volta una estona per dins del bosc, trovant blocs, l'Eli i jo hem decidit acabar de rematar la tarda i aprofitar la poca estona de llum que ens quedava al Triangle i el Roger ha anat a dpmar ima volta per veure si trobava algun bloc interessant.

Al Triangle l'Eli no ha escalat perquè feia bastant fred, ja començava a ser força tard i el sol ja anava a desapareixent. He fet algunes vies: Flipando en solo 6c, Manuela's 6a+, Manuelilla 6b+, The fusi experience 6b+, Las nueve motivaciones 6b+, El bloquero solitario 6a+ i he estat provant Manuela's bulder, l'inici d'aquesta és bastant complicat i m'ha costat treure-la, però al següent pas complicat no l'he enllaçat, això vol dir que algun dia hi hauré de tornar per treure les dues vies que m'han quedat pendents.

Aqui teniu una mica de cosa que hem fet avui:

Toni provant el bloc del costat del camí

Toni provant una altra variant del mateix bloc

Eli provant In the cube

Toni provant Aresta fàcil

Tarda a Cal Ferrer

Aquesta tarda tot i estar una mica mandrosos a casa, hem decidit anar a treure el cap al búlder, abans de canviar-nos per anar-hi, ens ha trucat el Panadero, així que encara ens han vingut més ganes d'anar-hi (per allò que diuen: "Com més serem, més riurem!!").

Un cop hem arribat, per variar m'he deixat els peus a casa, així que he hagut de tornar a buscar-los i aleshores he pensat que podia agafar la càmera i fer algun vídeo per penjar-lo al bloc, ja que últimament només podem actualitzar el dia que sortim fora per falta de llum!! A veure si passen ràpids aquests dies i comencen a allargar-se les hores de llum.

Un cop ho hem tingut tot preparat, per escalfar hem començat fent un "més tres", i tot seguit entre el Panadero i el Toni han fet un bloc que podeu veure als vídeos i jo l'he intentat fer tot i que l'he "adaptat" una mica. jeje

Aquí us deixem el resultat:

De moment no hem pogut penjar el vídeo tot i provar-ho 50 mil cops, així que us passem un enllaç on sí que es veu!! Cliqueu aquí!! Aviam si per fi funciona...

Tour ràpid per Sant Joan

Torna a ser dimarts i això vol dir que tenim més temps per poder sortir a escalar fora; tot i això avui hi hagut dues coses diferents als altres dimarts: la Carme no ha vingut amb nosaltres perquè treballa (però tranquil·la Carme que et mantindrem informada de totes les nostres sortides i et farem dentetes, jeje!!) i l'altra és que avui hem deixat les cordes a casa i hem rescatat els matalassos!! Després de dies i dies sense fer bloc a l'aire lliure avui hi hem tornat.

A les 12 han quedat el Roger, el Toni i el Nyoc a Olost i han vingut cap a Manresa; allà ens hem trobat els quatre i hem agafat el cotxe del Roger per anar cap Sant Joan de Vilatorrada. De seguida que hem arribat hem agafat els matalassos i hem anat a fer el primer bloc per escalfar; al sector del dipòsit. Un cop hem escalfat, hem anat just al cantó d'aquest bloc (a les Bessones), allà hem agafat una bona gana, ja que hi hem estat força estona provant de fer una travessa, i unes quantes sortides. La veritat és que en aquest bloc ens n'hem sortit força bé i hem disfrutat molt!

Un cop agafada la gana, hem tornat al cotxe i ens hem menjat els entrepans.

Després de dinar, hem fet una mica de "visita" per la part esquerra del dipòsit (Cementiri, Xapata, Pessebre...), però per falta de llum i temps hem decidit acabar d'aprofitar la tarda al secor de sobre el dipòsit. Allà hem provat uns sostres i un parell de sortides que hem tret força ràpid. A continuació hem seguit el camí i hem anat al secor on hi ha el Dau, l'Autobús i el Submarí. Aquí ens hem dividit una mica i cadascú ha fet el que ha pogut dins de les seves possibilitats. El Roger s'ha tret dues espinetes!! Ha tret dos blocs: un a l'Autobús i l'altre al Dau a la primera!! El Toni ha estat provant al bloc del Submarí, ha tret la sortida de l'esperó però no l'ha pogut continuar fins dalt i jo ni l'he provat per por a baixar després del bloc!! (S'ha de baixar per un arbre ple de cordes!!) Al Dau, el Toni ha tret la travessa sencera i alguna sortida fàcil, i jo he tret alguna sortida fen trampes!! (Però no ho diugeu a ningú, ehh!!).

Llàstima que de seguida s'ha fet fosc i no hem pogut continuar escalant, així que per acabar d'aprofitar la llum que quedava hem anat a conèixer una mica els altres blocs que hi ha pel sector.

Calders (Cargolaire)

Aquesta setmana, com les últimes setmanes i els últims dimarts hem quedat amb el Roger i la Carme per anar a escalar una mica. Hem intentat quedar una mica més d'hora que els últims dies i ho hem aconseguit. A les 2 estavem a Cal Ferrer intentant de fer entrar les maletes i les cordes en el "super" Corsita de la Carme (cosa que no resulta gens fàcil!! jeje). Avui també ens ha acompanyat el Nyoc.

El lloc triat per anar a escalar a sigut Calders, la zona del Cargolaire. L'Eli i jo haviem estat a la zona de sota, que es la dels Desploms, així que ens ha anat bé per conèixer una altra zona. El lloc està molt bé, tranquil i amb bona gent.

Hem començat a fer alguna via i al cap d'una estona ha arribat l'Uri, una amic del Roger i la Carme. Avui no m'ha quedat gaire clar el nom n'hi el grau de les vies, aíxí que val més no dir-ne res per no dir cap bestiesa. En total hem fet 4 vies, de les quals dues eren assequibles, una altra una mica més complicada perquè començava a picar una mica i l'altra per a mi era massa.

Collsuspina (les antenes)

Per fi és dimarts!! Ara que han canviat l'hora és l'únic dia que podem sortir una estona fora a escalar, ja que els altres dies quan acabem de treballar ja és fosc.


Igual que la setmana passada, hem quedat a les 14:30 a Cal Ferrer i hem marxat amb un cotxe.

Per veure més llocs nous, el Roger i la Carme han decidit portar-nos a Collsuspina, al sector de les antenens.


Avui en total hem obert cinc vies:


-Via del forat IV

-Via Puta Vc

-Via Yang 6b

-Via ¿? 6b+

-La última via que ha obert el Roger no ser quina era, però em sembla que era un "7a".


Avui ha sigut un dia aprofitós perquè a part de que tots hem escalat, l'Eli s'ha disposat a deixar de banda una mica la por, ha provat la via Puta i se n'ha sortit molt bé. Personalment m'han agradat bastant les vies, la Yang es una mica rara però hi ha un pas una mica llarg que m'ha agradat. La via que no en sabem el nom és molt curta, però amb dits molt petits, passos una mica complicats i que tiba bastant.

Així que finalment tots ens ho hem passat molt bé.

Quan s'ha fet fosc, avui més ràpid perquè tot el dia el cel ha estat molt tapat; hem agafat el cotxe i hem tornat a Olost. Primer de tot hem anat a comprar el berenar i un cop hem tornat a agafar forces hem anat a Cal Ferrer. Allà ens hem trobat amb el Manya, l'Òscar, la Leti, el Panadero i més tard ha vingut el Blanco. Hem fet una mica de bloc i per acabar de rematar em fet una travessa entre el Roger, la Carme, l'Eli, el Panadero i jo.

Per acabar dir dues coses:

Encara que en Roger avui no surt en cap foto també hi era!!

Per altra banda si voleu les ressenyes de Collsuspina les podeu trobar a la pàgina web de Can Romu.

Sortida a Calders (desploms)

El dimarts passat el temps ens va jugar una mala passada i no vàrem poder sortir a escalar, però aquesta setmana tot i que les previsions metereològiques no eren favorables, hem pogut anar a fer una mica d'escalada en roca.

Al voltant de les 14:30 hem quedat amb el Roger i la Carme a Cal Ferrer per anar a algun sector d'escalada, donat que el temps ens estava donant una treva però que no sabíem quanta estona ho faria em decidit anar a Calders, al sector de baix (desploms); ja que si plou allà estarem una mica més arresserats.

És un lloc tranquil; encara que per ser un dia entre setmana, hi havia força gent.

Un cop arribem al pàrquing agafem tots els "trastos", pobre cotxe va carregat fins dalt!!
En Roger i la Carme obren camí, per accedir al sector hi ha un camí molt i molt empinat, per poder arribar fins a baix t'has d'ajudar amb unes cordes que s0hi van instal·lar.

Un cop hem arribat i ens hem instal·lat hem comesat a escalar. En total "hem" obert 5 vies, de les quals 4 les ha obert el Roger i l'altra la Carme (avui me escaquejat una mica), però de mica en mica he d'anar millorant i treure'm la por d'obrir una via. De tota manera em apurat fins a última hora i hem marxat que ja quasi era fosc.

Per altra banda, cal dir que avui han sortit bones fotografies, tot i que en un principi el flaix no funcionava i al final s'han acabat les piles!! Aquí us en deixem una mostra.

Qui deu ser???

La Carme

El Toni apurant l'última escalada

El Roger

XESCA: xarxa d'escaladors catalans

SI ESCALES o tens afinitat amb aquesta activitat, AIXÒ t'interessa:

En l'actualitat, EL NOSTRE COL·LECTIU s'enfronta a diversos problemes i estem acostumats que cada vegada que passa quelcom que ens afecta, arriben reiterades crides a la mobilització i defensa dels nostres drets. Però, si se'n materialitza alguna acostumem a arribar tard, o amb pocs efectius o desmotivats.
Avui dia hi han problemes immediats i problemes i situacions que si no s'aborden ja des d'ara perjudicaran l'escalada en un futur proper, doncs serà difícil practicar-la en les condicions en les que estem fins ara acostumats. Podríem destacar els següents problemes:

• Regulacions i prohibicions,
• Sostenibilitat de l'entorn,
• Sentiment de poca eficàcia en quant a representació oficial es refereix,
• Polèmiques d'equipaments, reequipamients i desequipaments,
• …

Trobar la manera idònia de solucionar aquesta situació no és tasca fàcil. Per això, s'ha desenvolupat una nova fórmula o manera amb la que sentir-nos més capacitats per a aconseguir un millor i més eficaç funcionament i coordinació del col·lectiu.
Pensem que si som capaços de fer un petit pas, el primer pas, segurament haurem trobat el bon camí per afrontar qualsevol repte. I aquest primer pas passa per a confeccionar un "CENS REAL" de tot el personal practicant, afeccionat o interessat amb l'apassionant món de l'escalada dintre de Catalunya.
Perquè únicament una estructura, com serà aquest CENS, construïda pel nombre de escaladors/es màxim al seu darrera, podrà parlar per i entre ells/es, defensar en el futur i de millor manera els seus interessos i arribar a acords positius, quan calgui, amb altres entitats i/o particulars també legitimats dins del mateix entorn on acostumem a practicar la nostra activitat.
Per a inscriure's en aquest cens:

• NO importa la modalitat d'escalada que practiquis (tradicional, esportiva, bloc, gel, psicobloc, ferratas, vies alpines, artificial, rocòdroms, …),
• NO importa l'edat que tinguis, (5, 22, 42 o 94 anys)
• NO importa d'on procedeixis,
• NO importa que escalis molt, el cap de setmana o de tant en tant,

I QUINA ÉS LA FINALITAT D'AQUEST CENS?
Disposar d'una plataforma o xarxa bàsica amb la qual:
COMUNICAR-NOS i, alhora, tenir MECANISMES per a ESTAR TOTS IGUAL DE INFORMATS.
CAPACITAT de CONVOCATÒRIA. CAPACITAT per a poder PARTICIPAR en les INICIATIVES que es presentin.
Poder CONSENSUAR UNA VEU, si cal, i amb tots els seus "MATISOS" per a TRANSMETRE-LA a qui ens REPRESENTEN o ens hagin de representar.
Disposar d'un MITJÀ APROPIAT per a trobar SOLUCIONS que puguem DISCUTIR.
PRACTICAR les ACTUACIONS de FORÇA que es considerin, disposant del MÀXIM POTENCIAL participatiu. Que poguem dir, SOM "TANTS"!
Que serveixi, per fi, com un NEXE COMÚ a totes les INICIATIVES i PROPOSTES, les quals poder-les TRANSMETRE als ORGANISMES pertinents.
Com que volem i cal arribar força lluny i a tothom, T'ANIMEM que no només T'INSCRIGUIS tant tu com a la teva família/entorn també practicant, sinó que facis arribar aquest e-mail a TOTA la teva llista de contactes. També trobaràs al final un text per fer-lo servir com SMS per ampliar la teva llista a persones que no tenen email però si mòbil.

Per altra part, CAL FER ARRIBAR AQUESTA CRIDA AL CENS a d'altres coneguts, que no disposin d'aquest mitjà de comunicació, els quals, i sota la seva aprovació, es puguin afegir-hi i així aconseguir "trobant-se" tothom. Hem de procurar ser-hi TOTS.
Animem també, de pas, a escaladors d'altres demarcacions i països a conèixer, col·laborar, ajudar o adherir-se a aquesta iniciativa que tot just ara comença. També hi caben dins d’aquest CENS.

I QUE CAL FER?
Accedeix a http://www.xesca.org/ per a inscriure't.
També hi trobaràs una pestanya per a poder consultar tots els integrants que ja ens hem censat.
Si desitges efectuar qualsevol comentari o consulta, no dubtis ni un moment en fer-nos arribar un e-mail a info@xesca.org

Gràcies per el teu temps. I llarga vida a l'escalada!

Era Garona

El diumenge a la tarda vam anar a casa de l'Eli, a Esterri d'Àneu, al Pallars Sobirà.

Així que el dilluns pel matí vam decidir anar a Salardú, a la Val d'Aran, a uns 20 quilòmetres de Vielha. Com que nosaltres no coneixem gaires llocs on fer escalada en roca per la zona, vam decidir anar al poble que he mencionat anteriorment; allà hi ha un rocòdrom petitet: d'uns 10 metres d'alçada i uns 6 d'amplada; els responsables de l'instal·lació són l'Era Garona (un alberg) i una entitat d'excursionisme aranesa (de la qual no recordem el nom).

Vam arribar a les 11 del matí a Salardú i vam anar a preguntar si feia falta algun requeriment per practicar l'escalada; ens van dir que està obert a tothom, que tu et fas responsable del que et pugui passar i que t'has de dur el teu propi material.

Així que ens vam posar els arnés i els peus i vam començar a escalar. Les instal·lacions estan força bé, està pensat per a gent que no ha escalat gaire, perque les preses són bastant bones i hi ha un desplom que és molt suau; però per passar una bona estona està bé.

Cal dir que és l'únic rocòdrom que hi ha a la Val d'Àran, sense contar el del Palai de Gèu que és un búlder i està a Vielha.