Poema de Nadal

L'escola és tancada,

hi ha llum al carrer.

La senyora Pepa

saluda al carter.

Que tingui bon dia,

avui és Nadal!

No té una carteta?

No té una postal?

Li porto una carta

del seu fill Pasqual.

Que des de Suïssa

li diu BON NADAL!!

Que passeu unes molt bones festes i tingueu un molt bon 2010!!

Paisatges i persones: Els minairons

Al mes d'octubre la gent que fa possible la revista "Pedra de Toc" (revista municipal d'Olost i Santa Creu dels Jotglars), ens van demanar si podíem escriure per una secció anomenada "Paisatges i persones", així que com era d'esperar, vaig escombrar cap a casa i vaig escriure amb l'ajuda del Toni, un història dels minairons que sempre havia sentit:

Des que era petita, a Esterri d'Àneu sempre he sentit que fa molts i molts anys hi havia quatre famílies molt poderoses i riques. Això era possible gràcies als minairons, un éssers minúsculs i molt treballadors que vivien en un canut d'agulles. Un cop s'obria, sortien dient: "Què farem, què direm?", i acte seguit el seu amo, el propietari del canutet, els havia de manar una feina perquè sinó eren capaços de matar-lo.

Un dia un propietari d'un canut -que sempre el duia a la butxaca-, va tenir molta set i es va ajupir a beure aigua d'una font, amb tanta mala sort que li va caure el canut. Ràpidament es va buida i van sortir els minairons amb moltes ganes de treballar. El pobre home es va posar tan nerviós pensant que el matarien que els va dir el primer que li va passar pel cap. Així que els va manar que agafessin cadascun una pedra i l'amunteguessin a les muntanyes de les valls. És per això que avui dia, quan fem excursions, trobem tarteres: gràcies a la feina que van fer aquests petits éssers.

Si voleu veure la revista sencera feu clic aquí.

Tancat per opos

Per part meva, no hi haurà cap actualització de sortides d'escalada, espero que el Toni, s'animi i en vagi penjant alguna de les que fa. Ens tornem a veure a partir de l'abril!!

7/11/09 Passada d'audiovisuals per la fira d'Olost

Per veure-ho més gran cliqueu sobre la imatge i s'ampliarà:

Curiós!!

L'altre dia vaig rebre un correu electrònic que deia així:

Aquest vídeo és molt interessant i original, mostra un lloc anomenat "El Chorro" a Màlaga, un congost on hi ha la ruta denominada "Caminito del Rey". És una zona prou coneguda per escaladors, parapentistes, etc.

L'història explica que l'any 1921 el rei Alfons XIII va passar per aquest caminet quan va anar a obrir les reserves d'aigua de l'embassament i és per això que li van donar aquest nom al camí.

És un camí aeri construit a les parets del congost de "Los Gaitanes", al Chorro. Aquest camí adosat ala congost té una longitud de 3km, amb llargs trams amb una ampladad d'1 metre i té fins a 400 metres de profunditat.

Desafortunadament està tancat des de 1992 a causa del gran perill que suposa el seu mal estat.

Entre els anys 1999 i 2000 es van produir uns quants accidents mortals on van perdre la vida quatre excursionistes, així que la Junta de Andalucía va decidir tancar tots els accessos al camí demolint la secció inicial. Actualment tothom que circuli pel "Caminito del Rey" haurà de pagar una multa de 6.000 €.

Cap de setmana diferent

Aquest passat cap de setmana, tot i que feia molts dies que no sortiem a escalar i que les ganes apretaven, vam fer una mica de recorregut.

A primera hora del matí, ens vam despertar per anar a fer una ruta en cotxe que va des d'Espot fins a la Vall fosca, als peus de L'Estany Gento tot passant per les tancades i oblidades pistes d'esquí de Llessuí.

Vam arribar a L'Estany de Sallente, d'on surt el Telefèric que et porta fins a L'Estany Gento. Un cop vam donar una volta per L'Estany Gento, vam agafar un caminet que et porta fins a L'Estany Tort, una caminadeta d'aproximadament 45 minuts. Per allà hi ha les vies d'un carrilet que antigament feien servir per portar el material per poder construir les preses que hi han pels diferents llacs.

Parlant d'on podiem anar, vam decidir fer una visita a uns familiars que tenen un alberg a Linas de Broto, Huesca, a uns 9 km del Parc Nacional de Ordesa. L'alberg s'anomena El último bucardo (si cliqueu entrareu a la seva web i sabreu el perquè d'aquest nom).

Havent sopat vam estar parlant de les opcions que teniem per a l'endemà, i la que més ens va entussiasmar va ser anar a provar de fer un barranc.

Després d'esmorzar, l'Amador (cosí de la meva mare) ens va deixar el material de barranquisme i ens va portar fins al Furco. El Furco és un barranc que està al costat de Broto, consta de tres ràpels: dos de 25 metres i un de 13 metres, tres tobogans i un salt de 7 metres.

La veritat és que al principi ens de por, però al final va ser una bona experiència, així que ja estem a punt per tornar-hi i repetir.

Amb tranquil·litat

La intenció era despertar-nos una mica d'hora però no ha sigut possible, la son ens ha pogut i al final ens hem despertat quant ja era mig matí. La sort d'estar a Esterri és que fins a les pistes d'esquí només hi tenim 30 minuts, així que a les 11:30 estàvem amb les botes i els esquís al telecadira que ens porta fins a Argulls.

Avui la neu estava en molt bones condicions i el cel estava seré i feia un bon sol, així que el dia ens convidava a esquiar sense presses i amb tranquil·litat. Hem fet alguna baixada i ens hem parat a fer un petit entrepà i un cafè amb llet, un parell més de baixades, unes quantes fotos al paissatge i unes a nosaltres quant estavem baixant. No hem esquiat durant molta estona però ha estat suficient per passar un bon matí.

Aquí unes fotos del dia d'avui:

Estrenem la temporada!

Aquesta setmana hem canviat una mica i hem anat a esquiar; així per fi ens hem estrenat en aquesta temporada.

Hem anat a la Masella, ja que és la que tenim més a prop de casa amb les condicions de neu una mica millor que les altres.

Ens hem despertat bastant d'hora, per aprofitar una mica més el dia, així que hem menjat una mica i cap a la Masella. A les 9:45, més o menys, estàvem al pàrquing de la Masella traient els esquís i posant-nos les botes per anar a treure els "forfets".

En resum ha estat un bon dia, hem desconnectat i hem fet unes quantes baixades, que ja en teniem gane, (l'Eli al seu ritme i jo una mica mes enraderit). A les 14:30 hem decidit donar per acabada l'esquiada i hem marxat a menjar alguna cosa.

Aquí deixem un vídeo:

XESCA: xarxa d'escaladors catalans

SI ESCALES o tens afinitat amb aquesta activitat, AIXÒ t'interessa:

En l'actualitat, EL NOSTRE COL·LECTIU s'enfronta a diversos problemes i estem acostumats que cada vegada que passa quelcom que ens afecta, arriben reiterades crides a la mobilització i defensa dels nostres drets. Però, si se'n materialitza alguna acostumem a arribar tard, o amb pocs efectius o desmotivats.
Avui dia hi han problemes immediats i problemes i situacions que si no s'aborden ja des d'ara perjudicaran l'escalada en un futur proper, doncs serà difícil practicar-la en les condicions en les que estem fins ara acostumats. Podríem destacar els següents problemes:

• Regulacions i prohibicions,
• Sostenibilitat de l'entorn,
• Sentiment de poca eficàcia en quant a representació oficial es refereix,
• Polèmiques d'equipaments, reequipamients i desequipaments,
• …

Trobar la manera idònia de solucionar aquesta situació no és tasca fàcil. Per això, s'ha desenvolupat una nova fórmula o manera amb la que sentir-nos més capacitats per a aconseguir un millor i més eficaç funcionament i coordinació del col·lectiu.
Pensem que si som capaços de fer un petit pas, el primer pas, segurament haurem trobat el bon camí per afrontar qualsevol repte. I aquest primer pas passa per a confeccionar un "CENS REAL" de tot el personal practicant, afeccionat o interessat amb l'apassionant món de l'escalada dintre de Catalunya.
Perquè únicament una estructura, com serà aquest CENS, construïda pel nombre de escaladors/es màxim al seu darrera, podrà parlar per i entre ells/es, defensar en el futur i de millor manera els seus interessos i arribar a acords positius, quan calgui, amb altres entitats i/o particulars també legitimats dins del mateix entorn on acostumem a practicar la nostra activitat.
Per a inscriure's en aquest cens:

• NO importa la modalitat d'escalada que practiquis (tradicional, esportiva, bloc, gel, psicobloc, ferratas, vies alpines, artificial, rocòdroms, …),
• NO importa l'edat que tinguis, (5, 22, 42 o 94 anys)
• NO importa d'on procedeixis,
• NO importa que escalis molt, el cap de setmana o de tant en tant,

I QUINA ÉS LA FINALITAT D'AQUEST CENS?
Disposar d'una plataforma o xarxa bàsica amb la qual:
COMUNICAR-NOS i, alhora, tenir MECANISMES per a ESTAR TOTS IGUAL DE INFORMATS.
CAPACITAT de CONVOCATÒRIA. CAPACITAT per a poder PARTICIPAR en les INICIATIVES que es presentin.
Poder CONSENSUAR UNA VEU, si cal, i amb tots els seus "MATISOS" per a TRANSMETRE-LA a qui ens REPRESENTEN o ens hagin de representar.
Disposar d'un MITJÀ APROPIAT per a trobar SOLUCIONS que puguem DISCUTIR.
PRACTICAR les ACTUACIONS de FORÇA que es considerin, disposant del MÀXIM POTENCIAL participatiu. Que poguem dir, SOM "TANTS"!
Que serveixi, per fi, com un NEXE COMÚ a totes les INICIATIVES i PROPOSTES, les quals poder-les TRANSMETRE als ORGANISMES pertinents.
Com que volem i cal arribar força lluny i a tothom, T'ANIMEM que no només T'INSCRIGUIS tant tu com a la teva família/entorn també practicant, sinó que facis arribar aquest e-mail a TOTA la teva llista de contactes. També trobaràs al final un text per fer-lo servir com SMS per ampliar la teva llista a persones que no tenen email però si mòbil.

Per altra part, CAL FER ARRIBAR AQUESTA CRIDA AL CENS a d'altres coneguts, que no disposin d'aquest mitjà de comunicació, els quals, i sota la seva aprovació, es puguin afegir-hi i així aconseguir "trobant-se" tothom. Hem de procurar ser-hi TOTS.
Animem també, de pas, a escaladors d'altres demarcacions i països a conèixer, col·laborar, ajudar o adherir-se a aquesta iniciativa que tot just ara comença. També hi caben dins d’aquest CENS.

I QUE CAL FER?
Accedeix a http://www.xesca.org/ per a inscriure't.
També hi trobaràs una pestanya per a poder consultar tots els integrants que ja ens hem censat.
Si desitges efectuar qualsevol comentari o consulta, no dubtis ni un moment en fer-nos arribar un e-mail a info@xesca.org

Gràcies per el teu temps. I llarga vida a l'escalada!