Com vàrem fer uns dies enrera, hem tornat a anar a Sant Julià de Cerdanyola, al Sector de Les Esposes. Us explicarem una mica com s'hi accedeix per si hi voleu anar, primer de tot he d'agafar la carretera C-16 fins a Guardiola de Bergadà, un cop allà agafarem la sortida direcció la Pobla de Lillet i a la rotonda agafarem la sortida cap a Sant Julià de Cerdanyola, la carretera per accedir al poble (BV-4021) es força estreta i corvada, pujarem per aquesta fins arribar al quilòmetre 3, just després de passar l'ermita de les Esposes, hi trobarem al cantó de la carretera un espai per deixar el cotxe. El sector està pujant a mà esquerra. Ràpidament arribes a la zona d'escalada, abans però, hi ha un mapa amb indicacions de les vies, tot i que ara està una mica malmès per les pluges.
Les Esposes
Com vàrem fer uns dies enrera, hem tornat a anar a Sant Julià de Cerdanyola, al Sector de Les Esposes. Us explicarem una mica com s'hi accedeix per si hi voleu anar, primer de tot he d'agafar la carretera C-16 fins a Guardiola de Bergadà, un cop allà agafarem la sortida direcció la Pobla de Lillet i a la rotonda agafarem la sortida cap a Sant Julià de Cerdanyola, la carretera per accedir al poble (BV-4021) es força estreta i corvada, pujarem per aquesta fins arribar al quilòmetre 3, just després de passar l'ermita de les Esposes, hi trobarem al cantó de la carretera un espai per deixar el cotxe. El sector està pujant a mà esquerra. Ràpidament arribes a la zona d'escalada, abans però, hi ha un mapa amb indicacions de les vies, tot i que ara està una mica malmès per les pluges.
La Cova del Còdol
El diumenge a la tarda vam fer una sortida a la Cova del Còdol, l'Eli i jo. No hi havíem anat mai i teníem curiositat per saber com era. En deixar el cotxe, vam començar a caminar cap a dins del bosc, per una camí molt estret i força fosc, a mig camí, aquest es bifurcava i en aquest cas vaig triar el camí de la dreta, una mica més amunt vam trobar unes taules i uns bancs fets de pedra en un lloc molt ombrívol, així que vam decidir girar cua i anar a buscar el camí de l'esquerra (que va resultar ser el correcte). Vam començar a pujar pel camí fins que vam arribar al lloc on hi ha la cova.
El fet de que fos diumenge i haguéssim treballat al migdia, va provocar que la inspiració no fos la de sempre i tot i mirar-nos i remirar-nos la roca vam trobar poques sortides.En arribar a la roca, a la banda esquerra hi ha dues sortides força assequibles que no vaig fer, després vaig provar de fer una mica de travessa però hi havia un punt que no vaig poder treure.
Per últim vaig intentar fer una via que hi ha a la banda dreta que no vaig poder treure.
L'Eli no va escalar i es va dedicar a tirar fotos:
Les Esposes
Aquest matí ens hem despertat molt d'hora (per en Toni), només agafar el cotxe ha al·lucinat amb el munt de gent que corre en aquelles hores per la carretera, hem anat a Manresa i hem fet una cafè, aleshores jo me n'he anat a treballar i en Toni se n'anat a Vic a comprar: corda, cintes, grigri...
Al migdia en acabar la feina ens hem tornat a trobar a Manresa i hem marxat cap al sector de les Esposes (Sant Julià de Cerdanyola). Allà m'ha ensenyat tot el que ha comprat i com funciona cada element (tot nou per a mi). Després de les presentacions ens n'hem fet un "fart" per desenrotllar la corda, estava ben cargolada!!!
Afonia, V
Un cop ho hem tingut tot a punt en Toni ha començat a escalar un V anomenat Afonia. Després jo he preferit menjar-me l'entrepà i agafar força abans de començar a escalar, així que hem fet una breu parada tècnica per "repostar".
En acabar m'ha tocat a mi pujar, el primer cop només he pujat fins a treure la tercera cinta de la via que havia obert en Toni abans de dinar, però el segon cop m'he vist més amb cor i he pujat fins dalt de tot (tot plegat uns 10 metres), mentre anava pujant tot ha anat de meravella però quan he arribat a dalt i he mirat a baix m'he ben "ginyat" quina por!! I aleshores em quedava baixar!! Això de baixar no és lo meu eeh!!
Més tard en Toni ha volgut provar un V+ anomenat L'heura en un principi li ha costat perquè no veia una mà clau, ha baixat i en tornar a provar-ho ha aconseguit arribar fins dalt, jo aquest ni l'he volgut provar, si a en Toni se li ha creuat imagina't a mi!!! Decidit això hem recollit tots els "trastos" i hem marxat cap a una altra banda del sector, a L'alzina; com que ja era tardet només hem fet una pujada cada un, això sí aquest cop hem tingut temps de tirar un munt de fotografies per la posteritat. I per cert que les meves fotografies són molt millors que les que ha tirat en Toni!!!
Preparada...
En Toni ben amunt



