Per fi m'he decidit a tornar escalar!!!

Dissabte a la tarda, hem treballat al migdia i sabem que a la nit hi ha molta feina, tot i això anem cap a casa i decidim marxar a Savassona. Carreguem el mini cotxe amb el macro matalàs; crec que avui escalaré. Tenim poca estona, però anar a escalar farà que ens esbaiolem. Ho tenim tot calculat, tant, que arribem abans del que esperàvem i tot. Un cop arribem anem a les Bessones, ens calcem els peus de gat (carai!! Feia tants dies que no ho feia que totes les ungles m'han quedat ben clavades!! I quin mal!!). Començo a escalar, i quina por, sembla ser que tinc por a les altures i no confio en mi mateixa, em costa moltíssim deixar-me anar. Veig en Toni, qualsevol cosa li sembla fàcil i no té por de res, i jo sóc incapaç de fer dos passos seguits (es nota que fa molt que no vaig ni al búlder!! ). Me n'arrepenteixo bastant dels dies que per haver de treballar no he volgut gastar ni una mica d'energia anant al búlder. Com sempre passa a última hora (quan ja has de marxar) és quan t'engresques més i és quan a les Bessones començo a provar coses. He aconseguit pujar fins dalt!! En Toni m'ha ajudat, però ningú ho ha vist!! jeje. Però clar, amb la por que tinc a l'alçada... qualsevol baixa de dalt de tot, em pensava que m'hauria de quedar a viure allà dalt; encara que quan m'he decidit a baixar he vist que tampoc és tan difícil!! Bé, encara que he escalat poc, estic contenta, m'ho he passat molt bé i encara he aconseguit alguna coseta, això sí, tinc les puntes dels dits rebentades...