.JPG)
Al mes d'octubre la gent que fa possible la revista "Pedra de Toc" (revista municipal d'Olost i Santa Creu dels Jotglars), ens van demanar si podíem escriure per una secció anomenada "Paisatges i persones", així que com era d'esperar, vaig escombrar cap a casa i vaig escriure amb l'ajuda del Toni, un història dels minairons que sempre havia sentit:
Des que era petita, a Esterri d'Àneu sempre he sentit que fa molts i molts anys hi havia quatre famílies molt poderoses i riques. Això era possible gràcies als minairons, un éssers minúsculs i molt treballadors que vivien en un canut d'agulles. Un cop s'obria, sortien dient: "Què farem, què direm?", i acte seguit el seu amo, el propietari del canutet, els havia de manar una feina perquè sinó eren capaços de matar-lo.
Un dia un propietari d'un canut -que sempre el duia a la butxaca-, va tenir molta set i es va ajupir a beure aigua d'una font, amb tanta mala sort que li va caure el canut. Ràpidament es va buida i van sortir els minairons amb moltes ganes de treballar. El pobre home es va posar tan nerviós pensant que el matarien que els va dir el primer que li va passar pel cap. Així que els va manar que agafessin cadascun una pedra i l'amunteguessin a les muntanyes de les valls. És per això que avui dia, quan fem excursions, trobem tarteres: gràcies a la feina que van fer aquests petits éssers.
Si voleu veure la revista sencera feu clic aquí.
5 comentaris:
És curiós que aquesta història la vaig sentir fa molts anys, quan feia alta muntanya per aquestes terres teves. De fet em sembla que hi ha un refugi que es diu així no per la zona? I en tot cas, gràcies per la "promoció" de la revista.
Hola Pere, he de confessar que em va fer molta il·lusió que confiessiu amb nosaltres per escriure aquestes ratlles, ja que nosaltres fem el blog per recollir una mica les sortides que fem, és com el nostre diari però publicat a internet.
Això que dius del refugi, no ho sé, podria ser, ja me n'informaré.
Si us interessa el tema dels minairons hi ha un llibre que va escriure el Pep Coll, que es diu "Què farem, Què direm?" i explica una història dels minairons a Esterri.
Els minairons existeixen,...són els que corregeixen els exàmens mentre jo m'adormo damunt d'ells quan ja no puc més. Si no, quina explicació haig de donar a la mainada??
Lo del refugi també és cert, jo hi he dormit un dia d'estiu que venia d'escalar a Collegats. Altrecop també haig de dir que en guardo un bon record, com de les vostres valls. A Àreu en parlen molt d'aquests personatgets...
Una abracada
Bones!
.. jo també havia sentit a parlar dels minairons (crec q en deia manairons..), però no sabia que hi havia històries que venien de les teves terres! ;-)
Algun dia ens n'expliques més..!
q vagi bé! fins aviat!
Carme
Qué bé!! Aquesta de corregir els examens no se m'havia acudit!! Ho adaptaré als més petits i potser fins i tot els puc explicar alguna historieta!!
Carme: jo ho he sentit a dir de totes les maneres possibles això de minairó, cadascú s'ho fa a la seva!! jeje, de totes maneres a Esterri en diuen Minairons, Algun dia ja us explicaré alguna historieta més, fins i tot us portaré un canutet que tenim a casa (no sé on) a veure si els fem sortir i tot!!
Publica un comentari a l'entrada