Poema de Nadal

L'escola és tancada,

hi ha llum al carrer.

La senyora Pepa

saluda al carter.

Que tingui bon dia,

avui és Nadal!

No té una carteta?

No té una postal?

Li porto una carta

del seu fill Pasqual.

Que des de Suïssa

li diu BON NADAL!!

Que passeu unes molt bones festes i tingueu un molt bon 2010!!

Paisatges i persones: Els minairons

Al mes d'octubre la gent que fa possible la revista "Pedra de Toc" (revista municipal d'Olost i Santa Creu dels Jotglars), ens van demanar si podíem escriure per una secció anomenada "Paisatges i persones", així que com era d'esperar, vaig escombrar cap a casa i vaig escriure amb l'ajuda del Toni, un història dels minairons que sempre havia sentit:

Des que era petita, a Esterri d'Àneu sempre he sentit que fa molts i molts anys hi havia quatre famílies molt poderoses i riques. Això era possible gràcies als minairons, un éssers minúsculs i molt treballadors que vivien en un canut d'agulles. Un cop s'obria, sortien dient: "Què farem, què direm?", i acte seguit el seu amo, el propietari del canutet, els havia de manar una feina perquè sinó eren capaços de matar-lo.

Un dia un propietari d'un canut -que sempre el duia a la butxaca-, va tenir molta set i es va ajupir a beure aigua d'una font, amb tanta mala sort que li va caure el canut. Ràpidament es va buida i van sortir els minairons amb moltes ganes de treballar. El pobre home es va posar tan nerviós pensant que el matarien que els va dir el primer que li va passar pel cap. Així que els va manar que agafessin cadascun una pedra i l'amunteguessin a les muntanyes de les valls. És per això que avui dia, quan fem excursions, trobem tarteres: gràcies a la feina que van fer aquests petits éssers.

Si voleu veure la revista sencera feu clic aquí.

Tancat per opos

Per part meva, no hi haurà cap actualització de sortides d'escalada, espero que el Toni, s'animi i en vagi penjant alguna de les que fa. Ens tornem a veure a partir de l'abril!!

7/11/09 Passada d'audiovisuals per la fira d'Olost

Per veure-ho més gran cliqueu sobre la imatge i s'ampliarà:

Curiós!!

L'altre dia vaig rebre un correu electrònic que deia així:

Aquest vídeo és molt interessant i original, mostra un lloc anomenat "El Chorro" a Màlaga, un congost on hi ha la ruta denominada "Caminito del Rey". És una zona prou coneguda per escaladors, parapentistes, etc.

L'història explica que l'any 1921 el rei Alfons XIII va passar per aquest caminet quan va anar a obrir les reserves d'aigua de l'embassament i és per això que li van donar aquest nom al camí.

És un camí aeri construit a les parets del congost de "Los Gaitanes", al Chorro. Aquest camí adosat ala congost té una longitud de 3km, amb llargs trams amb una ampladad d'1 metre i té fins a 400 metres de profunditat.

Desafortunadament està tancat des de 1992 a causa del gran perill que suposa el seu mal estat.

Entre els anys 1999 i 2000 es van produir uns quants accidents mortals on van perdre la vida quatre excursionistes, així que la Junta de Andalucía va decidir tancar tots els accessos al camí demolint la secció inicial. Actualment tothom que circuli pel "Caminito del Rey" haurà de pagar una multa de 6.000 €.

A prop de casa...

Fa un temps mirant un blogs vàrem veure que a Bagergue (Val d'Aran) hi ha una zona d'escalada, antigament era una zona d'entrenament per als militars i d'un temps ençà ho estan reequipant i obrint vies noves.

En aquesta zona hi ha com dos "sectors" un que és més assequible on hi ha vies a partir IV i una altra zona una mica més complicada.

Nosaltres després d'un estiu molt atrafegat i d'un mes sense poder sortir a escalar ni anar al búlder, vàrem decidir anar a veure aquesta part més fàcil.

Arribar a aquesta zona és relativament fàcil (tot i que nosaltres vam donar 30 mil voltes abans no ho vam trobar). Un cop allà vam poder disfrutar d'unes vies molt maques i un bon sol. En total vàrem fer 4 vies, els graus anaven del IV fins al 6a d'uns 10 metres.

Cap de setmana diferent

Aquest passat cap de setmana, tot i que feia molts dies que no sortiem a escalar i que les ganes apretaven, vam fer una mica de recorregut.

A primera hora del matí, ens vam despertar per anar a fer una ruta en cotxe que va des d'Espot fins a la Vall fosca, als peus de L'Estany Gento tot passant per les tancades i oblidades pistes d'esquí de Llessuí.

Vam arribar a L'Estany de Sallente, d'on surt el Telefèric que et porta fins a L'Estany Gento. Un cop vam donar una volta per L'Estany Gento, vam agafar un caminet que et porta fins a L'Estany Tort, una caminadeta d'aproximadament 45 minuts. Per allà hi ha les vies d'un carrilet que antigament feien servir per portar el material per poder construir les preses que hi han pels diferents llacs.

Parlant d'on podiem anar, vam decidir fer una visita a uns familiars que tenen un alberg a Linas de Broto, Huesca, a uns 9 km del Parc Nacional de Ordesa. L'alberg s'anomena El último bucardo (si cliqueu entrareu a la seva web i sabreu el perquè d'aquest nom).

Havent sopat vam estar parlant de les opcions que teniem per a l'endemà, i la que més ens va entussiasmar va ser anar a provar de fer un barranc.

Després d'esmorzar, l'Amador (cosí de la meva mare) ens va deixar el material de barranquisme i ens va portar fins al Furco. El Furco és un barranc que està al costat de Broto, consta de tres ràpels: dos de 25 metres i un de 13 metres, tres tobogans i un salt de 7 metres.

La veritat és que al principi ens de por, però al final va ser una bona experiència, així que ja estem a punt per tornar-hi i repetir.

El Tripartit!!

Aquest dilluns a la tarda, després d'una curta jornada de treball, hem quedat amb el Jordi i el Roger i hem anat al Castell de les Dames.

Després de la caminada que hi ha entra Gombreny i el Sector; curta però que amb el sol que picava ja està bé queaixí de curta; ens hem preparat per començar a escalar una mica.

El Roger i el Jordi han escalfat a la via Tripartit 6c+ i després cadascú ha anat a intentar encadenar la seva via: el Jordi en Disneylandia 7b+ i el Roger (si no recordo malament) en Montsarretina 7c+, avui cap dels dos ho ha aconseguit, això vol dir que serà qüestió de tornar-hi a veure si "cauen". Pel que fa a mi, després de dues setmanes sense escalar, he escalfat a Ganàpia 6b, la veritat és que en el primer "pegue" m'ha costat molt relexar-me i escalar tranquil, cosa que ha fet que hem costes una mica arribar fins a la reunió. Despres de descansar i assegurar, he provat El Tripartit 6c+, he anat pujant casi de xapa a xapa i anar resolent els passos, uns amb més facil·litat que altres, però l'he vist bastant accessible per encadenar-la, així que al segon pegue (que m'ha costat el meu esforç) l'he encadenat.

Una bona tarda tranquil·la i de bona escalada, a veure quin serà el pròxim dia!!

Dimarts idíl·lic!!

Després de molts mesos sense poder tenir un dimarts de festa, aquest en vaig tenir, així que el dilluns a la tarda vam carregar el cotxe amb tots els "trastos" i vam pujar cap a Esterri. Havíem pensat d'anar a Bagergue a veure unes vies que hi ha, però quan vam arribar a Esterri ens van trucar el Roger i la Carme. Així que vam canviar de plans. El dimarts vam anar a Cavallers, està una mica lluny d'Esterri, ja que has de fer tot el Port de la Bonaigua (que per cert, la carretera a  la part de la Val d'Aran està molt malament, hi ha uns forats increïbles!!), un cop ets a Vielha has de passar el Túnel de Vielha (estic indignadíssima!! El túnel de Vielha si no recordo malament fa 5230 metres, té tres carrils i és molt ampli, el túnel del Cadí, un altre dels túnels pels quals hem de passar per anar a Esterri, fa 5026 metres, té dos carrils i tot i que l'han arreglat força no està tan bé com el de Vielha, dons la meva indignació ve perquè cada cop que passes el túnel del Cadi hi facin obres o no has de pagar quasi 10 € (no en sé el preu just ja que sempre comprem l'anada i la tornada que és un pél més barat en total 19,81 €), trobo injust que s'hagi de pagar tan per passar per aquest túnel quan hi ha altres túnels de la mateixa longitud o molt semblant pels quals no s'ha de pagar!!); havent passat el túnel vas vorejant la "frontera" entre Catalunya i l'Aragó i tot plegat ets en un lloc o l'altre, i seguint la N-230 acabes arribant al trencant de Boí Taüll, un cop allà encara tens un tros fins arribar.  

La presa de Cavallers (on hi va treballar el meu iaio)

A mig matí ja erem a la Vall de Boí. Una vall molt maca, ara a la primavera està tot super verd i on hi ha moltíssima aigua, una gran quantitat de casacades i rierols.

El Sector escollit va ser El Antro, un sector amb força varietat de dificultats i de tipus d'escalada. Està molt a prop de la carretera i el peu de via és genial. Les vistes són espectaculars: miris on miris hi ha parets per escalar. 

El sector de l'Antro (un nom peculiar)

Un cop al sector ens vam instal·lar i de seguida ens vam posar a escalar; en total 6 vies:

- Espolón del misógino V

- Ooo... nieva V+

- Satélite I 6a

- Planeta Luichy V+

- Satélite II IV+

- Trepanación 7b (aquesta només la va provar el Roger)

Unes vies on hi havia una mica de tot: algun canto bo, adherència, alguna regletilla; vies més explosives, d'altres un pél més tècniques...

Mentre el Toni i el Roger escalaven, la Carme i jo vam pujar caminant a la part de dalt de les vies i així vam poder tirar alguna fotografia d'aquest parell mentre feien la reunió.

En arribar el migdia vàrem dinar per fases: jo que sempre tinc gana vaig anar fent mossegades de l'entrepà i me'l vaig acabar mirant com el Roger feia el 7b, la Carme també va dinar aleshores, el Roger i el Toni que són més fanàtics es van guardar la gana per a més tard i cap a les 3 de la tarda vam decidir concloure la jornada, així que vam baixar al cotxe, vam guarda les motxilles i vam anar a un lloc al costat del riu on hi ha unes taules, allà el parell d'homes van dinar; vam fer petar una mica la xerrada i ja vam marxar, a tots quatre ens esperava un llarg viatge fins tornar a casa!!

 

Vam tenir molta sort i va fer molt bon dia un solet molt maco i un vent suau així que no vam passar gaire calor, cosa que s'agraeix!! De ben segur que hi tornarem!!

Toni a la reunió de Satélite I

  

Toni a Espolón del misógino

Jo fent un "tope-guarro" a Planeta Luichy

El Toni assegurant-me (amb moltíssima paciència)

 

El Roger a Trepanación

La Carme a Satélite I

Ganses nanses...?

Aquest dimarts, el Jordi, el Roger i jo vam sortir fins al Castell  de les Dames, a la part de dalt, tot i que hi havien uns núvols amenaçadors que rondaven per la zona.

Després d'una caminadeta entre arbustos humits, arribem al sector. Ens calcem els peus de gat i comencem a escalar una mica. Entre els tres vam fer 2xf 6b, Titanium 6b, Nanses ganses 6b+, El primi 7b i Esclatasangs 7b. Per la meva part vaig encadenar al segon pegue Nanses ganses 6b+, al primer Titanium 6b i vaig provar 2xf 6b que em vaig "empixar" una mica i la vaig deixar pel pròxim dia, i també vaig provar Esclatasangs 7b, els primers 17 metres es deixen fer bastant bé, però hi ha un pas que no em va sortir, a veure si el pròxim dia la puc tornar a provar i veure la part de dalt de la via com és. El Roger va encadenar tot el que va provar..... quasi com sempre!!! 

Ah!! Els núvols amenaçadors que hi havien rondant van fer un parell de descarregues però ens van deixar escalar.

Avui hi ha poques fotos per triar ja que la majoria les vam fer amb la càmera del Roger.

Corda a Savassona...

Aquest dilluns a la tarda vam anar una estona a Savassona, amb la corda i el matalàs.

En arribam ens vam dirigir al Dau i abans de començar amb la corda, vam fer una mica de bloc molt suau. Després vam provar les tres vies d'una cara del Dau, els noms i els graus de les vies no els sé i per posar qualsevol vajanada, val més no dir res!!

Les tres vies al principi són bastant explosives però els últims passos es fan molt més suaus, a mi se'm va resistir l'entrada de la via de l'esquerra, però les demés les vaig encadenar.

Quant portàvem una estona, va arribar la Carme i també es va calçar els gats, varem estar provant alguna cosa però sobretot amb la calma.

A l'ombra que fa calor!

Avui m'ha tocat triar a mion volia anar a escalar, després de pensar uns quants llocs, m'he decidit i hem anat al Castell de les Dames, una magnífica elecció.

El lloc és molt maco: té un bon peu de via, vies d'entre 15-20 metres, un tipus d'escalada força atlètica i el més important ara que ve la calor: hi toca l'ombra.

Avui hem fet un total de 4 vies: la primera no te nom 6a+, Esquellot 6b, Ganàpia 6c+ i My moflets 7c. El Roger ha intentat encadenar My moflets però quant ja havia superat el pas complicat "ha tingut un petit làpsus" i ha caigut arriban a l'última xapa abans de la reunió, una llàstima per que ja la tenia! El pròxim dia cau!. L'Eli ha provat dos cops el 6a+, una mica lluny però de mica en mica....! Segur que si continua provant agafarà molta més confiança. 

Per acabar, per a mi ha sigut un dia molt complet, he encadenat el 6a+, Esquellot 6b i Ganàpia 6c+ al segon pegue. 

Amb tranquil·litat

Aquesta tarda com que teniem una estona lliure, hem decidit anar a Collsuspina. En arribar al "pàrquing" ens ha sorprés una mica la quantitat de cotxes que es poden ficar en un espai tant petit, però hem tingut sort i marxaven un parell de cotxes, així que per sort hi hem capigut.

Per la meva part he fet un total de tres vies: Puta V+, Edu free 6a i Strof 6b. Per part de l'Eli ha estat provant Puta V+, tot i no tenir el dia la cosa ha anat bastant bé, segur que el pròxim dia ho farà molt millor i segur que jo també perquè tela el que m'ha costat obrir Strof 6b, hi havia un pas des d'un bidit amb esquerra, has de creuar a una fisura pinçada amb dreta, remuntar peus i tirar amunt, esperem que el pròxim dia que hi tornem la cosa se'ns doni millor.  

 

Ole con la musiquilla!!!

Aquest dilluns a la tarda, aprofitant que el sol ja comença a amagar-se bastant tard, vam fer una escapada a Collsuspina amb el Roger i el Jordi.

Només arribar, ens van posar una mica de musiqueta per alegrar-nos la tarda (pel meu gust musical, no era la millor, però jo no era el que portava la ràdio portatil...). 

Vem fer un total de 4 vies: L'esquirol 6a, Ocellets 6b, Los 3 peques 6c i Tendonitis aguda 7a. Per la meva part, vaig encadenar al tercer pegue, Los 3 peques 6c i les altres vies vaig arribar a reunió anant de primer però no les vaig arribar a encadenar al primer pegue. Pel que fa a Tendonitis aguda 7a no la vaig arribar a provar, una llàstima per que es veia una via molt guapa. Ja tinc un lloc molt a prop on tinc alguna excusa per tornar-hi anar.