Les Agulles

El dimecres vam quedar amb el Roger per anar a escalar una mica. Truquem a la Carme i al final s'apunta. La intenció era anar a pujar unes quantes vies fàcils per agafar una mica de ritme ja que les nostres condicions físiques no són les millors; jo estic amb el canell dret des de fa temps amb una mica de dolor, que s'accentua quant faig algun tipus d'esforç i pel que fa al Roger em va comentar que tenia molèsties a l'espatlla.

Agafem el cotxe i ens dirigim als Rasos de Peguera. La primera intenció era anar al sector d'El Rusc, però un cop som allà no ens acaba d'agradar i just a 20 metres més enrere baixa un caminet cap al sector de Les Agulles.

Provem tres vies, les tres de v+, Desesperances, Gràcies Gallina i Festival. Les tres vies d'uns 20 metres, ben equipades i amb una escalada tranquil·la, encara que després de quasi tres mesos sense escalar amb corda el fet de que les vies fossin tan assequibles no va impedir que hem poses una mica nerviós.

Caminada al Puigmal

Aquests dies que tinc vacances, els estic dedicant a fer alguna excurció i sortida a escalar.

El dia 14-09-10, a primera hora del matí vaig posar rumb a Fontalba amb l'intenció de pujar al Puigmal. En arribar a l'esplanada de Fontalba hi havia 3 cotxes (per sort no hi ha gaire gent, cosa que s'agraeix). En canvio de roba i començo la caminada cap al cim amb la companyia del Tac. Aproximadament 1 hora i 35 minuts més tard arribem a la creu del cim del Puigmal, un glop d'aigua, una mica d'entrepà i una petita nota al llibre per deixar constància de la meva presència.

A la tornada, allò semblava les "rambles", gent i més gent amunt. Quan vaig poder visualitzar l'esplanada a on havia deixat el cotxe, vaig veure una fila de cotxes que espantava, peró es el que té anar a fer un cim tan assequible, que et trobes gent de tota mena ( incloent-me a mi mateix). Peró per aquesta petita raó no va deixar de ser un molt bon dia en el que vaig poder disfrutar d'una caminada tranquil·la.

Després de molts mesos....

Després de molt de temps sense actualitzar el bloc, estava al davant de l'ordinador fent una mica el xafarder pels diferents blocs d'escalada i l'Eli m'ha recordat que teniem el bloc una mica oblidat. Així que aquí va una mica de resum i alguna foto d'aquetes últimes sortides.

Tot i que aquest hivern no hem sortit molt a escalar, les vegades que hem apretat en roca, han sigut molt satisfactories, sobretot per la mica d'entrenament específic que he realitzat durant els 3-4 mesos d'hivern.

Quant a corda, ens hem superat una mica pel que fa a soltura i confiança (tot i que Montserrat encara se'm resisteix una mica!!! ) i quant a encadenaments, els que mes satisfacció m'han donat han estat: Sopars de d'uro 6b+ (Corones) el primer d'aquesta graduació a vista, La bèstia parda 7a+ (Calders) via atlètica, de remades, talons i unes regletes força petites, Tòpsia 7a (Les Salaretes) molt bona via d'uns 25 metres d'escalada trànquil·la i agraïda i per acabar la primera via de 7b que he encadenat Pacte anti-sida 7b ( Les Salaretes ) sorprenentment la vaig encadenar al segon pegue, la veritat és que en cap moment vaig tenir la certesa de poder-la encadenar, però per sorpresa meva vaig arribar a la reunió (una mica tocat!!).

Pel que fa al bloc, aquest temps no hem sortit gaire, però alguna visita a Savassona, Fussimanya, Sant Joan de Vilatorrada hem fet. I finalment hem fet la primera visita a Tarrgassone, on vam apretar i deixar les yemes dels dits per la roca.

Més o menys és tot el que he fet aquets mesos en que no he publicat res, segur que em deixo moltes coses per explicar, però aquí van unes quantes fotos.

Excursió a Gavarresa

Dilluns aprofitant la nevada que va caure i que no vaig poder anar a treballar, quan el Toni va sortir de la feina ens vam posar la roba d'anar a esquiar, botes, guants i gorro i vam sortir a fer una petita excursió.

Poema de Nadal

L'escola és tancada,

hi ha llum al carrer.

La senyora Pepa

saluda al carter.

Que tingui bon dia,

avui és Nadal!

No té una carteta?

No té una postal?

Li porto una carta

del seu fill Pasqual.

Que des de Suïssa

li diu BON NADAL!!

Que passeu unes molt bones festes i tingueu un molt bon 2010!!

Paisatges i persones: Els minairons

Al mes d'octubre la gent que fa possible la revista "Pedra de Toc" (revista municipal d'Olost i Santa Creu dels Jotglars), ens van demanar si podíem escriure per una secció anomenada "Paisatges i persones", així que com era d'esperar, vaig escombrar cap a casa i vaig escriure amb l'ajuda del Toni, un història dels minairons que sempre havia sentit:

Des que era petita, a Esterri d'Àneu sempre he sentit que fa molts i molts anys hi havia quatre famílies molt poderoses i riques. Això era possible gràcies als minairons, un éssers minúsculs i molt treballadors que vivien en un canut d'agulles. Un cop s'obria, sortien dient: "Què farem, què direm?", i acte seguit el seu amo, el propietari del canutet, els havia de manar una feina perquè sinó eren capaços de matar-lo.

Un dia un propietari d'un canut -que sempre el duia a la butxaca-, va tenir molta set i es va ajupir a beure aigua d'una font, amb tanta mala sort que li va caure el canut. Ràpidament es va buida i van sortir els minairons amb moltes ganes de treballar. El pobre home es va posar tan nerviós pensant que el matarien que els va dir el primer que li va passar pel cap. Així que els va manar que agafessin cadascun una pedra i l'amunteguessin a les muntanyes de les valls. És per això que avui dia, quan fem excursions, trobem tarteres: gràcies a la feina que van fer aquests petits éssers.

Si voleu veure la revista sencera feu clic aquí.

Tancat per opos

Per part meva, no hi haurà cap actualització de sortides d'escalada, espero que el Toni, s'animi i en vagi penjant alguna de les que fa. Ens tornem a veure a partir de l'abril!!

7/11/09 Passada d'audiovisuals per la fira d'Olost

Per veure-ho més gran cliqueu sobre la imatge i s'ampliarà:

Curiós!!

L'altre dia vaig rebre un correu electrònic que deia així:

Aquest vídeo és molt interessant i original, mostra un lloc anomenat "El Chorro" a Màlaga, un congost on hi ha la ruta denominada "Caminito del Rey". És una zona prou coneguda per escaladors, parapentistes, etc.

L'història explica que l'any 1921 el rei Alfons XIII va passar per aquest caminet quan va anar a obrir les reserves d'aigua de l'embassament i és per això que li van donar aquest nom al camí.

És un camí aeri construit a les parets del congost de "Los Gaitanes", al Chorro. Aquest camí adosat ala congost té una longitud de 3km, amb llargs trams amb una ampladad d'1 metre i té fins a 400 metres de profunditat.

Desafortunadament està tancat des de 1992 a causa del gran perill que suposa el seu mal estat.

Entre els anys 1999 i 2000 es van produir uns quants accidents mortals on van perdre la vida quatre excursionistes, així que la Junta de Andalucía va decidir tancar tots els accessos al camí demolint la secció inicial. Actualment tothom que circuli pel "Caminito del Rey" haurà de pagar una multa de 6.000 €.

A prop de casa...

Fa un temps mirant un blogs vàrem veure que a Bagergue (Val d'Aran) hi ha una zona d'escalada, antigament era una zona d'entrenament per als militars i d'un temps ençà ho estan reequipant i obrint vies noves.

En aquesta zona hi ha com dos "sectors" un que és més assequible on hi ha vies a partir IV i una altra zona una mica més complicada.

Nosaltres després d'un estiu molt atrafegat i d'un mes sense poder sortir a escalar ni anar al búlder, vàrem decidir anar a veure aquesta part més fàcil.

Arribar a aquesta zona és relativament fàcil (tot i que nosaltres vam donar 30 mil voltes abans no ho vam trobar). Un cop allà vam poder disfrutar d'unes vies molt maques i un bon sol. En total vàrem fer 4 vies, els graus anaven del IV fins al 6a d'uns 10 metres.

Cap de setmana diferent

Aquest passat cap de setmana, tot i que feia molts dies que no sortiem a escalar i que les ganes apretaven, vam fer una mica de recorregut.

A primera hora del matí, ens vam despertar per anar a fer una ruta en cotxe que va des d'Espot fins a la Vall fosca, als peus de L'Estany Gento tot passant per les tancades i oblidades pistes d'esquí de Llessuí.

Vam arribar a L'Estany de Sallente, d'on surt el Telefèric que et porta fins a L'Estany Gento. Un cop vam donar una volta per L'Estany Gento, vam agafar un caminet que et porta fins a L'Estany Tort, una caminadeta d'aproximadament 45 minuts. Per allà hi ha les vies d'un carrilet que antigament feien servir per portar el material per poder construir les preses que hi han pels diferents llacs.

Parlant d'on podiem anar, vam decidir fer una visita a uns familiars que tenen un alberg a Linas de Broto, Huesca, a uns 9 km del Parc Nacional de Ordesa. L'alberg s'anomena El último bucardo (si cliqueu entrareu a la seva web i sabreu el perquè d'aquest nom).

Havent sopat vam estar parlant de les opcions que teniem per a l'endemà, i la que més ens va entussiasmar va ser anar a provar de fer un barranc.

Després d'esmorzar, l'Amador (cosí de la meva mare) ens va deixar el material de barranquisme i ens va portar fins al Furco. El Furco és un barranc que està al costat de Broto, consta de tres ràpels: dos de 25 metres i un de 13 metres, tres tobogans i un salt de 7 metres.

La veritat és que al principi ens de por, però al final va ser una bona experiència, així que ja estem a punt per tornar-hi i repetir.

El Tripartit!!

Aquest dilluns a la tarda, després d'una curta jornada de treball, hem quedat amb el Jordi i el Roger i hem anat al Castell de les Dames.

Després de la caminada que hi ha entra Gombreny i el Sector; curta però que amb el sol que picava ja està bé queaixí de curta; ens hem preparat per començar a escalar una mica.

El Roger i el Jordi han escalfat a la via Tripartit 6c+ i després cadascú ha anat a intentar encadenar la seva via: el Jordi en Disneylandia 7b+ i el Roger (si no recordo malament) en Montsarretina 7c+, avui cap dels dos ho ha aconseguit, això vol dir que serà qüestió de tornar-hi a veure si "cauen". Pel que fa a mi, després de dues setmanes sense escalar, he escalfat a Ganàpia 6b, la veritat és que en el primer "pegue" m'ha costat molt relexar-me i escalar tranquil, cosa que ha fet que hem costes una mica arribar fins a la reunió. Despres de descansar i assegurar, he provat El Tripartit 6c+, he anat pujant casi de xapa a xapa i anar resolent els passos, uns amb més facil·litat que altres, però l'he vist bastant accessible per encadenar-la, així que al segon pegue (que m'ha costat el meu esforç) l'he encadenat.

Una bona tarda tranquil·la i de bona escalada, a veure quin serà el pròxim dia!!