Subscribe News Feed Subscribe Comments

Un altre lloc!!

Després de molts dies sense quedar amb el Roger per anar a escalar, ahir vàrem decidir que podriem sortir a fer alguna cosa; vam mirar les possibilitats que teniem i per canviar una mica de lloc, conèixer altres zones i tipus d'escalada que hi ha, vam triar d'anar a Monserrat (a la cara sud).


Les vistes que hi ha des del sector

Avui, hem quedat amb l'Eli a Manresa, ha agafat els "trastus" i ens hem dirigit cap a Monserrat, el sector que hem anat a escalar està situat a la cara sud, concretament és a Can Jorba Central. És un sector on hi ha vies que abarquen un gran ventall de dificultats ( cosa que per a mi i per l'Eli està molt bé), que està situat com ja he dit a cara sud (ara que es hivern s'agraeix) i per accedir a peu de via has de caminar no més de 10 minuts.



Vista d'una part del sector

En total hem fet 4 vies ( al no tenir les ressenyes no en diré ni el grau ni el nom per no equivocar-me) de les quals n'he oberta una (de grau molt baix) i n'he intentat una altra, però per assegurar la quarta xapa hi havia un pas que no el veia i al final m'he acabat rallant i no l'he pogut obrir fins a la reunió (algun dia hi haurem de tornar només per treure'm l'espina que m'ha quedat), les altres les a obert el Roger i jo les he probat de tope-rope, avui l'Eli no ha vist les vies massa assequibles per a ella i s'ha dedicat a tirar totes les fotos.







6 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bè la crònica! Veig que t'han quedat ganes de tornar-hi.
Un tipus d'escalada tècnica que t'enriqueix com escalador.

Salut montserrati!

LETICIA ha dit...

trobar quelcom ke t'enriqueixi en temps de crisi es bo per partida doble, i si despres d'uns quants pegues t'emportes el "gat a l'aigua", has triumfat. Ens veiem. oscar.

Toni i Eli ha dit...

Ahir em va quedar pendent aquella via i espero que el pròxim dia la pugui acabar.

Si t'emportes el gat a l'aigua és que ha sigut un dia rodó, a tibar-li fort.

Ens veiem!!!

Anònim ha dit...

Temps era temps.. quan jo m'havia deixat enredar x anar a Montserrat..recordo unes patejades de 20-25 min., estic pensant que potser el guia em portava a fer turisme.. Total, quan arribava esbufegant al sector, mirava la paret..i res! unes pedretes minúscules que et desafiaven a agafar't-hi..(ni cassoles, ni cazos, ni bústies.. res,cap sinònim era vàlid..)
No obstant, he de reconèixer que a Montserrat vaig obrir el que crec que va ser un dels meus primers (i pocs) 6b. així que, poc o molt, bon record el tinc.. Però la veritat és que és un lloc que si no hi vas de tant en tant, a la que hi tornes després de molt temps, no et mous (bé, almenys jo..)O ves a saber.. potser quan hi torni me'n faig adicte.. De moment, viure amb la incògnita..
Salut!

Toni i Eli ha dit...

La veritat es que hem va costar molt moure'm per la roca de Monserrat perquè és totalment diferent del que he fet fins ara, però m'aniria bé anar-hi més sovint per acostumar-me a escalar amb els peus.

A veure quin dia ens tornem a trobar fora del búlder!!

Salut!

Anònim ha dit...

Toni pareces un gato verde, cuanto me alegra que te halla pegado tanto esta actividad y tu que me querias llevar a mi, se hubiese caido monserrat. Saludos
Leo

 
Esbaiola't | TNB